L’etiqueta dels residus perillosos

A nivell de tot l’Estat Espanyol i per aplicació del Real Decreto 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 20/1986, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos (BOE de 30/07/1988), els recipients o envasos que continguin residus perillosos han d’estar degudament etiquetats.

El contingut i les característiques de l’etiqueta venen regulats en l’article 14 del citat Reglament. En la norma s’estableix que l’etiqueta ha de disposar d’un codi d’identificació del residu, el nom, direcció i telèfon del titular dels residus, la data d’envàs i la naturalesa del risc, A més a més, també s’indica que l’etiqueta ha de ser, com a mínim, de 10*10 cm.

Per ampliar informació sobre l’etiquetatge de residus és molt recomanable consultar la pàgina web del Departamento de Medio Ambiente, Planificación Territorial, Agricultura y Pesca del Govern Basc. En aquesta pàgina web es pot trobar molta informació sobre el tema. Entre ella, el següent document descriptiu de les condicions de l’etiquetatge:

Cal que els dipòsits de 1000 litres de gas-oil estiguin legalitzats?

Un altre cas similar al contemplat al post anterior és el d’aquelles organitzacions que disposen d’un dipòsit de gas-oil per a ús propi utilitzat, per exemple, per al subministrament del grup electrogen i no saben si cal legalitzar-lo o no.

La norma que regula la legalització d’aquests dipòsits és el Real Decreto 1523/1999, de 1 de octubre, por el que se modifica el Reglamento de Instalaciones petrolíferas, aprobado por Real Decreto 2085/1994, 20 de octubre, y las instrucciones técnicas complementarias MI-IP03, aprobada por el Real Decreto 1427/1997m de 15 de septiembre, y MI-IP04, aprobada por el Real Decreto 2201/1995, de 28 de diciembre (BOE de 22 de octubre de 1999).

La Instrucció tècnica complementaria MI-IP03 relativa a les instal·lacions d’emmagatzematge per a consum en la pròpia instal·lació estableix en el seu capítol VIII que les instal·lacions d’emmegatzematge de la classe C (ex. Gas-oil), interiors i de menys de 1000 litres queden excloses del tràmit administratiu d’inscripció en el registre però han de complir totes les normes de seguretat incloses en la ITC. Exemple: disposar de cubeta de seguretat d’almenys un 10% de la capacitat del tanc d’emmagatzematge o doble paret.

Per tant, la seva legalització no està condicionada a un tràmit administratiu específic. Cal però que la seva instal·lació sigui executada per un instal·lador autoritzat i que el propietari disposi de documentació relativa al dipòsit en el que s’indiqui, per exemple, que està certificat CE o que disposa de declaració CE de conformitat.

Conseller de Seguretat

Un dels dubtes més habituals que tenen les empreses que emmagatzemen productes perillosos és saber si necessiten designar un conseller de seguretat.

Un conseller de seguretat té, entre d’altres funcions, la d’assessorar a les empreses en les operacions relatives al transport de mercaderies perilloses o de redactar un informe anual destinat a la direcció de l’empresa, sobre les activitats de la mateixa relatives al transport de mercaderies perilloses.

Aquest post pretén donar alguns consells per tal de saber si cal complir amb aquest requeriment:

1. El primer pas per saber si cal acomplir amb el requeriment és conèixer la tipologia de producte perillós emmagatzemada i la seva quantitat. Per conèixer la tipologia cal consultar la fitxa de seguretat del producte on es trobarà el seu número ONU i la seva categoria de transport.
2. Posteriorment, cal identificar a l’ADR si s’està en alguna exempció. L’ADR vigent es pot consultar clicant al següent enllaç de la pàgina web del Ministeri de Foment.

Els punts a considerar de l’ADR és el 1.1.3. Per cert, la norma que regula aquest requeriment és el Real Decreto 1566/1999, de 8 de octubre, sobre los consejeros de seguridad para el transporte de mercancías peligrosas por carretera, por ferrocarril o por vía navegable (BOE de 20 de octubre de 1999).

Estudi de minimització de residus especials o perillosos

A Catalunya, totes les empreses que generen residus perillosos o especials han d’elaborar un estudi de minimització de residus perillosos o especials cada 4 anys.

Aquesta obligació prové de la disposició addicional segona del Real Decreto 952/1997 de 20 de junio, por el que se modifica el Reglamento para la ejecución de la Ley 20/1086, de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1988, de 20 de julio.

A més a més, ve reforçada per l’article 27.6 de la recent publicada Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados. Tot i així, aquest article estableix una excepció pels petits productors de residus perillosos.

A l’hora de realitzar aquest estudi cal seguir els següents passos: identificar els residus que generem i classificar-los en el Codi Europeu de Residus (codi CER). Posteriorment estudiar la seva minimització. Cal tenir en consideració que l’Agència de Residus de Catalunya ha dissenyat un programa que ajuda a les organitzacions a elaborar aquests estudis.

Sabeu que existeix aquesta obligació? Heu elaborat l’estudi? Què en penseu de tot plegat? Parlem-ne! Afegiu un comentari.

L'etiqueta energètica als edificis

Heu vist mai una fotografia com aquesta en l’aparador d’alguna Inmobiliaria?

Jo al primer lloc, i únic, ha estat a França. Concretament va ser l’11 de setembre del 2011 visitant el festival internacional de fotoperiodisme de Perpinyà. I us haig de dir em va sorprendre gratament. Ara la pregunta seria, com és que no és una imatge generalitzada a casa nostre? Si en el fons, la  majoria de normes ambientals provenen de transposicions de directives europees? I per tant, són bastant iguals en tots els països.

Feta la pregunta, anem a cercar la resposta. I aquesta es troba, en la transposició parcial a l’Estat Espanyol de la Directiva 2002/91/CE mitjançant el Real Decreto 47/2007, de 19 de enero, por el que se aprueba el Procedimiento básico para la certificación de eficiencia enerética de edificios de nueva construcción.

Només aplica als edificis i grans remodelacions posteriors a novembre de 2007. Aquests edificis han d’estar certificats i, a més a més, a partir d’aquesta data és obligatori posar a disposició dels compradors o usuaris de l’edifici un Certificat d’Eficiència Energètica. I també, com és el cas de la imatge, lluir l’etiqueta d’eficiència energètica en tota oferta, promoció o publicitat dirigida a la venda o arrendament de l’edifici.

Per tant, ja ho sabeu! Si malgrat la crisi us aventureu a comprar o llogar un edifici que sigui nou (posterior a 2007) caldrà que us informin de quin és el seu consum energètic. Important, per exemple, per tenir una previsió de quina factura de gas o electricitat us arribarà durant els mesos d’hivern!!

Presentació

Legislació sostenible. Val a dir que la invenció ha estat casual, volia un bloc que es digués legislacioambiental, però el terme ja estava agafat... I la veritat, aquest nom encara m’agrada més. Perquè si en matèria ambiental ja hem passat d’allò ambiental a allò sostenible. Per què no podem fer el mateix amb les lleis? No és millor tenir lleis sostenibles (que no confondre amb la famosa llei d’economia sostenible) que simplement lleis ambientals?

Cal recordar que el terme sostenible significa satisfer les necessitats de la generació present sense comprometre les necessitats de les generacions futures. En el terme sostenible podem incorporar diverses matèries: medi ambient, seguretat industrial, riscos laborals, responsabilitat social, etc.

Per tant, aquest bloc anirà d’això, de totes les lleis i requeriments que parlin, d’alguna manera o altra, de sostenibilitat.